A mesura que l'Eixample es va anar edificant i poblant, es va fer evident que mancava un punt de parada entre Barcelona i Gràcia. Al principi va néixer com un petit i senzill baixador situat just en el punt en que la línia entrava en el terme municipal de Gràcia. Amb el soterrament va adquirir la importància arquitectònica que actualment té. El moment clau, però, va ser la construcció del segon vestíbul (carrer Rosselló) i el corredor d'enllaç amb la nova línia L5 del metro i la L3, el 1969, que la va convertir en una de les principals estacions d'FGC.