L'estació primitiva era un edifici d'una planta molt característic de l'època, especialment per la marquesina de ferro que protegia l'andana de la pluja. Estava situada a la confluència de les rieres de Cassoles (Vallcarca) i de Sant Gervasi que, un cop unides, passaven a anomenar-se riera de Malla. Quedava limitada per dos passos a nivell: el de la Travessera de Gràcia i el del carrer Marià Cubí. Durant el període de les obres de soterrament (entre els anys 1927 i 1929), es va traslladar al carrer Balmes entre Marià Cubí i La Forja, per tal d'alliberar els terrenys on es construïen el nou túnel i la nova estació soterrada. Un cop en servei el túnel, es va poder fer la progressiva urbanització de la Plaça Gal·la Placídia i de la Via Augusta, tal i com les coneixem actualment. Des de l'1 de gener de 1954, a més, va passar a ser l'estació de bifurcació de la branca d'Av. Tibidabo (actual L7).