Sarrià
Situació:
sota la Via Augusta
Punt quilomètric:
4,613
Alçada sobre el nivell del mar:
104,54 m
Data de la primera inauguració (en superfície):
23 de juny de 1863 (posada en servei el 24)
Data d'inaguració de l'estació soterrada:
2 d'octubre de 1976
Tipus d'estació (actual):
estació de bifurcació amb 1 vestíbul d'accés i amb 4 vies i 3 andanes
Viatgers entrats durant 2012: 3.396.456
L'estació primitiva era un edifici d'una planta que estava situat sobre la riera de Sarrià-Magòria (actual carrer Cardenal Sentmenat) i entre els actuals carrers Mañé i Flaquer i Jaume Piquet (pel qual s'hi accedia). Era la segona estació més important de la línia del tren de Sarrià, després de la de Barcelona, pel fet que era (fins a l'any 1916) el final de la línia i perquè al seu costat hi havia els tallers, cotxeres, dipòsit de locomotores i magatzem (on actualment hi ha l'edifici de les oficines centrals d'FGC). Les seves vies no es van soterrar fins a l'any 1976, en el mateix moment en què es va posar en servei el perllongament de la línia fins a Reina Elisenda. El fet de tenir el centre operatiu de la línia a Sarrià va propiciar que durant el segle XIX i bona part del segle XX, la major part dels treballadors tinguessin la seva residència a aquesta vila (que no va ser agregada a Barcelona fins a l'any 1922).
Locomotora num 9 / 1890
La locomotora número 9 al taller de Sarrià, probablement al voltant de 1890. Aquesta locomotora va ser construïda per Sharp & Steward de Manchester, Gran Bretanya, el 1876, amb el número de fàbrica 2644. El fet de disposar de 3 eixos tractors i ser més pesada que les de 2 eixos, li permetia arrossegar trens de fins a 13 cotxes. Solia ser utilitzada els dies festius quan la demanda augmentava i obligava a fer trens amb composicions més nombroses. Va prestar servei fins a l'electrificació de la línia. El grup de treballadors es pot identificar com format per maquinistes (els que porten rellotge de butxaca penjat d'una cadena), per fogoners (els que no porten rellotge i carreguen llenya o setrills d'oli) i dos aprenents (els més joves).
