Sarrià
Situació:
sota la Via Augusta
sota la Via Augusta
Punt quilomètric:
4,613
4,613
Alçada sobre el nivell del mar:
104,54 m
104,54 m
Data de la primera inauguració (en superfície):
23 de juny de 1863 (posada en servei el 24)
23 de juny de 1863 (posada en servei el 24)
Data d'inaguració de l'estació soterrada:
2 d'octubre de 1976
2 d'octubre de 1976
Tipus d'estació (actual):
estació de bifurcació amb 1 vestíbul d'accés i amb 4 vies i 3 andanes
estació de bifurcació amb 1 vestíbul d'accés i amb 4 vies i 3 andanes
Viatgers entrats durant 2012: 3.396.456
L'estació primitiva era un edifici d'una planta que estava situat sobre la riera de Sarrià-Magòria (actual carrer Cardenal Sentmenat) i entre els actuals carrers Mañé i Flaquer i Jaume Piquet (pel qual s'hi accedia). Era la segona estació més important de la línia del tren de Sarrià, després de la de Barcelona, pel fet que era (fins a l'any 1916) el final de la línia i perquè al seu costat hi havia els tallers, cotxeres, dipòsit de locomotores i magatzem (on actualment hi ha l'edifici de les oficines centrals d'FGC). Les seves vies no es van soterrar fins a l'any 1976, en el mateix moment en què es va posar en servei el perllongament de la línia fins a Reina Elisenda. El fet de tenir el centre operatiu de la línia a Sarrià va propiciar que durant el segle XIX i bona part del segle XX, la major part dels treballadors tinguessin la seva residència a aquesta vila (que no va ser agregada a Barcelona fins a l'any 1922).
Galeria d'imatges

Estació de Sarrià / 1920
Vista de la capçalera de l'estació de Sarrià banda Vallvidrera, des de l'andana central de les vies ascendent i descendent de "Ferrocarriles de Cataluña S. A.", cap a 1920. A la dreta la via dels trens amb destí al Vallès. A l'esquerra la via dels trens procedents del Vallès. Més a l'esquerra, la via i l'andana terminal del "Ferrocarril de Barcelona a Sarriá S. A." on hi ha un tren fent l'espera per sortir cap a Barcelona. Al fons, l'accés a l'estació des del passeig de la Bonanova, mostrant una part de Sarrià avui totalment desapareguda i que correspon a la Via Augusta a l'alçada del carrer Hort de la Vila.